10.000 mostres l’any i una mateixa obsessió: fer bé la feina
Pere Parés ha vist néixer Depuradores d’Osona. L’any 1995, quan es va constituir l’empresa, ja feia un any que treballava fent analítiques d’aigua al Consell Comarcal d’Osona. Es va incorporar a l’empresa com a cap de Laboratori, un càrrec que continua exercint actualment. Llicenciat en Química, coordina un equip de tres persones, amb perfils tècnics diversos, que vetlla perquè l’aigua que surt de les EDAR compleixi els criteris exigits.
Des que va començar a treballar a Depuradores d’Osona, el nombre d’estacions depuradores a la comarca ha augmentat de manera considerable, la tecnologia ha avançat i la població està més conscienciada. Avui, pràcticament tota l’aigua que arriba a les clavegueres d’Osona es tracta i el medi natural està molt més net.
Això ha estat possible gràcies a les inversions i als avenços tecnològics, però, sobretot, a persones com en Pere, obsessionades amb la feina ben feta. I és que en Pere és una persona meticulosa, a qui li agrada analitzar dades per poder fer les coses cada cop millor. “El meu hobby són els excels”, diu amb un somriure, i afegeix: “quan acabo amb els d’aquí, continuo amb els de casa”. També és un apassionat de la fotografia, però de la que es feia abans, la que, abans de prémer el disparador, té en compte l’enquadrament més adient, l’exposició, la profunditat de camp, l’enfocament… “Quan faig una foto, m’ho vull prendre amb calma i fer-la bé”, afirma. Aquesta mateixa calma l’aplica a la seva feina, perquè, com diuen, “a poc a poc, s’arriba lluny”.
Com ha canviat la feina en els més de trenta anys que treballes aquí?
Quan hi vaig entrar, treballàvem amb les mostres de cinc, sis o set depuradores. Ara en són trenta-quatre. La feina ha anat creixent a mesura que ha crescut Depuradores d’Osona. Hem intentat automatitzar la feina i fer les coses una mica a la carta. Tenim depuradores molt diverses, i no és el mateix que es desviï una mica un paràmetre en una EDAR gran que en una de més petita. Si és una depuradora petita, potser una desviació no té tanta importància, però si és una de gran, la conseqüència pot ser important. Per això, cal comprovar i verificar el resultat abans de donar una alarma que després podria no ser real.
Com és el dia a dia al laboratori?
Quan arribo a primera hora del matí, reviso els resultats del dia anterior, quan ja s’han acabat les analítiques. A partir d’aquí, segons el que hi hagi, podem repetir alguna prova o comprovar-la. Com que la Depuradora de Vic és la més gran, les mostres que hi analitzem són diàries. De la resta de depuradores de la comarca, recollim mostres dues vegades a la setmana. En total, analitzem unes 10.000 mostres l’any.
I una vegada us arriben aquestes mostres, què mireu?
En realitat, una mostra d’una depuradora en són cinc o sis mostres: una de l’aigua que hi entra, una de la que hi surt, una altra del reactor biològic… En funció del que hagi de complir aquella depuradora, fem una analítica més o menys completa de cadascuna. En total, això vol dir fer moltes determinacions: cada setmana en podem fer dues-centes d’una cosa, tres-centes d’una altra… També hi ha paràmetres que es determinen un cop al mes. En canvi, n’hi ha alguns que, si passen d’un valor determinat, són preocupants i s’han de controlar cada setmana.
I què analitzeu? Elements biològics, químics…?
Fem una anàlisi molt global. D’entrada i de sortida mirem matèria orgànica, nitrogen i fòsfor. És una anàlisi que no especifica exactament quin tipus de matèria orgànica hi ha, sinó que en determina el total. I hem de complir amb un límit d’abocament. A l’entrada de les depuradores tenim molt marge, perquè són mostres que no reflecteixen exactament tot el que hi ha entrat. Tot i això, ja són un senyal d’alarma. Si trobem mostres d’entrada amb valors superiors als que seria habitual o admissible, ens indiquen que hi pot haver algun problema. A la sortida tornem a tenir una altra sèrie de mostres i controlem que els paràmetres estiguin dins dels límits i que s’aconsegueixin els rendiments exigits entre l’entrada i la sortida. Si a la sortida comencem a tenir problemes, si ens acostem als límits o detectem algun paràmetre que està per sobre del que tocaria, avisem.
Quines particularitats té la comarca d’Osona des del punt de vista de l’aigua?
A la nostra comarca hi ha tot el tema dels purins i els nitrats, que de vegades es confonen amb el que fem nosaltres. A nosaltres ens arriba l’aigua del clavegueram, no de les granges ni de les explotacions ramaderes, que han de tenir els seus sistemes de tractament. Ara bé, pel que fa a la qualitat de l’aigua dels rius, hem fet un salt espectacular gràcies a les depuradores. Fem una feina que, en certa manera, farien els rius al llarg de molts quilòmetres, a través de la filtració natural, però nosaltres la fem en uns pocs metres, en un reactor biològic.
Des que treballes aquí, des dels inicis de Depuradores d’Osona, com has vist l’evolució de l’empresa, especialment, des del punt de vista tècnic i tecnològic?
En aquest temps, les depuradores han evolucionat molt. Hem passat d’uns tractaments més rudimentaris, que inicialment eren els que es podien fer, a tractaments molt més refinats que ens han donat uns resultats molt bons. És cert que l’analítica que fem és pràcticament la mateixa, però hem automatitzat processos. Fem el mateix, però de manera més automatitzada, i això ens permet fer molta més feina alhora.
Aquí al laboratori és on fas la teva feina.
Sí, tot i que també m’agrada visitar les instal·lacions, per entendre que els resultats del laboratori, que s’obtenen a partir de l’anàlisi d’un litre d’aigua, representen una realitat molt més gran.
Com organitzeu la feina a dins del laboratori?
La feina està distribuïda en tres treballadors que fan les diferents tasques. Cada setmana anem rotant i tothom fa de tot. Això és important perquè, en qualsevol moment, una persona pot continuar la feina que estava fent una altra.
Quan arriben les mostres, les registrem i després elaborem els fulls de treball amb les analítiques que s’han de fer. No totes les mostres tenen les mateixes determinacions. Depèn de com les classifiquem i de les necessitats de cada depuradora. Això ens permet començar a treballar sense haver d’esperar que arribin totes les mostres. També ens permet agrupar les determinacions i relacionar els resultats. Si en una mostra apareix un valor alt, és possible que també hi hagi altres paràmetres relacionats que es comportin de manera similar.
I quan surt algun paràmetre alterat, com actueu?
Ara, amb la informatització, els resultats generen avisos. Però moltes vegades, si veiem que alguna cosa és prou important, no esperem que es generi el correu o que la informació arribi pels canals habituals. Avisem de seguida el responsable de planta.
De tots aquests anys que treballes aquí, recordes algun moment especialment complicat?
La pandèmia de la covid. Va ser una situació que encara ara ens fa reflexionar. Aquí ens vam quedar molt sols. Hi havia un operari treballant al laboratori durant vuit hores i anant a buscar les mostres a fora, perquè no podia entrar ningú. Rebíem moltes trucades. Va ser una situació molt excepcional.
Aquella experiència també em va reafirmar en una idea: que aquesta és una feina que s’ha de fer amb calma. És millor fer una o dues coses amb calma i estar segurs del resultat que fer-ne tres o quatre i no saber exactament quina era quina.
Hi ha alguna època de l’any en què hi hagi més contaminació que en una altra? Veieu fluctuacions durant l’any?
Les pluges ens afecten molt. Hi ha moments en què passa molta més aigua i, per tant, les concentracions són més baixes. Però el conjunt pot acabar sent similar. D’altra banda, a Osona hi ha un sector industrial molt important i sí que detectem un augment de càrrega coincidint amb les neteges que fan les indústries abans que tanquin per vacances. És cert que han de complir una normativa i han d’abocar dins d’uns límits, però en aquests períodes es nota un augment puntual de la contaminació.
I com afecta la variació de temperatura durant l’any?
Els reactors biològics que tenim a les depuradores poden estar a l’estiu a 25 graus i treballar molt bé. A l’hivern, en canvi, poden arribar a baixar dels 12 graus, i amb el fred el sistema biològic es frena molt. Nosaltres ho compensem augmentant la capacitat de depuració i la quantitat de massa biològica que hi posem. Però tot això també té més costos i més risc.
Per tant, el fred afecta més que no pas la calor.
La calor no ens preocupa tant, perquè afavoreix el procés biològic. A mesura que baixa la temperatura, el procés funciona pitjor.
Els bacteris fan menys feina.
Exacte. Nosaltres hem de tractar la mateixa contaminació i, per tant, necessitem més bacteris. Hem d’augmentar les concentracions de massa biològica. Això vol dir més despesa elèctrica i també més possibilitats que se’ns escapin fangs dels decantadors, que és precisament el que hem retingut.
De la teva feina, quines tasques t’agraden més? Què és el que més t’agrada de treballar aquí?
M’agrada relacionar el que fem aquí amb l’escala industrial. Nosaltres veiem determinacions de laboratori i uns rendiments d’eliminació de nitrogen, per exemple, però m’agrada saber quants quilos representa això i on van a parar. És una mania, però m’agrada fer gràfiques i fer comparacions.
Què fas quan acabes de treballar? Quines activitats t’agrada fer?
El meu hobby són els excels. Quan acabo amb els excels d’aquí, continuo amb els de casa. També m’agrada molt la fotografia. Jo soc dels que encara va amb càmera. M’agrada fer les fotos amb calma. Encara tinc la dèria de pensar una mica la fotografia abans de fer-la. Encara que la càmera sigui digital i que no hi hagi el cost d’imprimir ni revelar, si faig una fotografia vull pensar què vull veure i com vull que surti. No soc dels de fer clic, clic, clic i ja està.
