Carta de l’aigua

LA CONSERVACIÓ DE L'AIGUA

El 6 de maig de 1968, a Estrasburg es va redactar la Carta europea de l'aigua. Les idees que conté segueixen sent una font de reflexió per emprendre una bona gestió d’aquest bé comú anomenat aigua i que és un tresor universal en perill.

  1. No hi ha vida sense aigua. L'aigua és un bé preciós, indispensable en totes les activitats humanes.
  2. Els recursos de l'aigua dolça no són inesgotables. És indispensable de preservar-los i si és possible, incrementar-los.
  3. Alterar la qualitat de l'aigua és perjudicar la vida de les persones i la dels altres éssers vivents que en depenen.
  4. La qualitat de l'aigua s'ha de preservar a nivells adaptats a la utilització per a la qual està prevista i ha de satisfer especialment les exigències de la salut pública.
  5. Quan l'aigua, després de l'ús, es retorna al medi natural, no ha de comprometre els usos posteriors que se'n faran, ja siguin públics o privats.
  6. Per a conservar els recursos de l'aigua és essencial el mantenir una protecció vegetal adequada -de preferència forestal- sobre els continents.
  7.  Els recursos de l'aigua han de ser objecte d'un inventari.
  8.  La bona gestió de l'aigua ha de ser objecte d'una planificació decidida per les autoritats responsables i competents.
  9.  La salvaguarda de l'aigua implica un esforç important de recerques científiques, d'informació d'especialistes i d'informació pública.
  10. L’aigua és un patrimoni comú, el valor del qual ha de ser reconegut per tothom. Tots tenim el deure d’economitzar-la i d’usar-la en compte.
  11. La gestió de les existències de l’aigua hauria d’inscriure’s en el marc d’una conca natural hidrogràfica abans  que en el de les fronteres  administratives i polítiques.
  12. L’aigua no té fronteres. És un recurs humà que necessita una cooperació internacional.
Estrasburg, 6 de maig de 1968