Roger Castellnou ha crescut professionalment i personal amb Depuradores d’Osona. Hi va entrar com a estudiant en pràctiques l’any 1998. En aquesta entrevista explica la seva evolució dins de l’empresa i els projectes per millorar l’eficiència energètica i la gestió dels fangs.
El Roger ha combinat la seva vida laboral a Depuradores d’Osona amb les seves aficions; el taekwondo, els idiomes o els viatges. A part de sentir-se d’Osona, també té una forta vinculació amb la Cerdanya, on va viure uns anys i on aprofita per anar a fer un tomb amb bicicleta.
Com va començar el teu recorregut professional a Depuradores d’Osona?
Vaig arribar-hi com a estudiant en pràctiques, quan encara era a la universitat estudiant un postgrau en depuració a l’haver finalitzat la carrera de Biologia. Era l’any 1998 i durant un parell d’estius vaig estar aprenent el funcionament de les plantes. El 2002 ja vaig començar a treballar-hi com a Cap de planta de la zona oest, i m’hi vaig estar fins al 2021. Han estat molts anys que m’han permès veure com l’empresa creixia i assumia cada vegada més instal·lacions: quan vaig començar n’eren set, i quan vaig canviar de càrrec ja en gestionàvem tretze.
Aquest càrrec aterra el concepte de sostenibilitat en la gestió del sanejament com a línia estratègica, tan en la reducció del consum i millora de l’eficiència energètica, la circularitat dels fangs de depuradora, el càlcul d’emissions i petjada de carboni i en la redacció de la memòria de sostenibilitat que es pot consultar a la pàgina web de Depuradores d’Osona.
Què va suposar el canvi de càrrec de Cap de planta a Responsable de Sostenibilitat i projectes?
Amb el temps, tot i que augmentava el nombre de plantes, la feina com a cap de planta era similar, i arriba un moment en què busques nous horitzons. La direcció va crear una figura nova per aprofitar aquesta experiència acumulada i tenir una visió més global de l’empresa. Ara dono suport operatiu als companys de planta, participo en projectes i en el seguiment de les obres que impulsa l’Agència Catalana de l’Aigua a través del Consell Comarcal d’Osona, i ajudo a garantir que les instal·lacions siguin funcionals des del primer dia.
Per què és important que l’empresa participi des de l’inici en els projectes d’obra?
Penso que és important perquè al final som els que després haurem de fer funcionar aquestes instal·lacions. Fa anys sovint només érem presents al final de l’obra i això generava molts problemes, perquè calia fer modificacions costoses. Ara intentem aportar la nostra visió des del principi, encara que de vegades no sigui la solució més fàcil o la més barata a curt termini, però sí la més adequada perquè el sistema funcioni bé a llarg termini.
Un dels grans reptes actuals és l’eficiència energètica. Quines actuacions s’estan impulsant des de Depuradores d’Osona?
El primer és reduir el consum, canviant processos i maquinària. A la depuradora de Vic, per exemple, està a punt d’arribar un nou bufador per a l’aireig, molt més eficient que els actuals, que ja tenen uns vint anys.
També estem potenciant la producció de biogàs a través de la digestió dels fangs: rebrem fangs d’altres depuradores com Manlleu, Centelles, Taradell o Tona, i com que tenim capacitat lliure als digestors, podrem augmentar la producció de gas i, per tant, l’autosuficiència energètica. L’obra hauria d’estar enllestida després de l’estiu.
Pel que fa a l’energia solar, ja disposem d’un nombre important de plaques i estem bastant coberts; les opcions de creixement passen sobretot per generar més gas a partir dels fangs.
També heu desenvolupat projectes basats en sistemes naturals de tractament de l’aigua, podries explicar quins són?
Sí. A Centelles, per exemple, el tractament biològic ja compleix els paràmetres d’eliminació de nitrogen i fòsfor que marca la legislació vigent, a Depuradores d’Osona busquem la millora continua de l’aigua tractada i per això s’ha construït un canal i una bassa per a l’aigua depurada que permeten reduir encara més la càrrega de sortida de nutrients (nitrogen i fòsfor), microcontaminants (ibuprofè i patògens) a l’aigua abocada a riu i millora la biodiversitat creant un nou hàbitat per amfibis i sense consum d’energia ni reactius.
És com reproduir dins la depuradora el que faria el riu de manera natural. Hem aplicat sistemes similars a Can Garriga, al municipi de Seva, i tenim projectes en planificació a Tona i a l’Esquirol. A més, hi ha iniciatives més grans, com la millora de la qualitat de l’abocament de la depuradora de Vic, que requeriran la col·laboració de l’Ajuntament de Vic i d’altres institucions, a causa del volum d’inversió necessari.
Quina és la importància d’aquests projectes en el context de sequera?
Millorar la qualitat de l’aigua abocada al riu és també millorar l’aigua que després es pot tornar a captar aigües avall. A Manlleu, per exemple, l’abocament és molt a prop del punt de captació de les dues potabilitzadores més grans de la comarca. Tancar bé aquest cercle és clau per a la gestió sostenible del recurs hídric.
Què és el què més destaques de treballar a Depuradores d’Osona?
Porto, com aquell qui diu, tota la vida treballant en aquesta organització i penso que una de les seves grans fortaleses és la gent. Tot i ser més de cinquanta persones, hi ha poca rotació de personal i això vol dir que alguna cosa es fa bé. Es treballa des de la direcció perquè hi hagi bon ambient i es cuida molt aquest aspecte.
Per què dius que “l’aigua enganxa”?
Perquè sé que estic garantint un servei essencial per a la ciutadania. Quan estic de guàrdia un cap de setmana i tinc desenes d’instal·lacions sota la meva responsabilitat, no penso en les hores treballades, o el salari, sinó a assegurar-me que tot funcioni correctament. És una feina dura en alguns aspectes, perquè tractem amb aigües residuals i residus, però es compensa amb la sensació d’utilitat i amb el fet de fer-ho amb criteris de seguretat, eficiència i responsabilitat pública. En conclusió, som una empresa pública de sanejament i el nostre objectiu final és que l’aigua surti neta i que el servei no falli mai.
