Manuel Barbero forma part del departament de Solucions de Girbau, on desenvolupen i implementen sistemes de reutilització d’aigua per a bugaderies industrials. A més, recentment ha finalitzat un doctorat industrial en enginyeria química a través de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en col·laboració amb EURECAT i un grup d’investigació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Parlem amb ell sobre els resultats d’aquest projecte i els reptes ambientals que s’han abordat.
Quina va ser la motivació inicial de Girbau per iniciar aquest projecte en col·laboració amb la UPC i EURECAT?
La meva motivació va sorgir després d’un temps a la universitat, quan buscava maneres d’apropar-me a la investigació des d’un vessant més aplicada. Sempre m’han interessat les solucions pràctiques i, per això, el doctorat industrial em va semblar l’opció ideal per connectar la recerca amb les necessitats reals de la indústria.
Quin ha estat el principal repte tècnic o científic a l’hora d’abordar els tres grans aspectes ambientals: l’aigua, els microplàstics i els contaminants emergents?
Ens hem centrat a abordar els impactes ambientals derivats de l’activitat de Girbau, especialment en tres eixos: maximitzar la reutilització d’aigua, reduir l’emissió de microplàstics i gestionar els contaminants emergents. Hem avançat molt en la reducció del consum d’aigua de xarxa i en la identificació dels microplàstics i dels contaminants que poden aparèixer durant els processos de rentat.
Durant la recerca, com s’ha quantificat l’emissió de microplàstics per cada quilo de roba rentada? Quin mètode s’ha utilitzat?
Hem recollit mostres durant tot el procés de rentat. Un cop recollits els residus, els assequem per determinar-ne la massa i la mida dels microplàstics. Posteriorment, fem una anàlisi individual de les partícules per poder comptabilitzar-les de manera precisa.
Quines mesures pràctiques s’han identificat per reduir fins a un 80% l’emissió de microplàstics, i quines serien aplicables ja avui a la indústria o a nivell domèstic?
Una mesura molt efectiva és reduir les revolucions del centrifugat al mínim necessari. També hem observat que el 44% dels microplàstics s’alliberen durant els primers 5 rentats d’una peça de roba. Per això, un rentat preventiu abans de comercialitzar-la podria minimitzar la seva emissió. També és clau plantejar-nos si cada rentat ha de ser intens: si no cal eliminar taques, baixar les revolucions ajuda a reduir l’alliberament de microplàstics.
Quines mesures pràctiques s’han identificat per reduir fins a un 80% l’emissió de microplàstics? Són aplicables avui dia a la indústria o a nivell domèstic?
Una mesura molt efectiva és reduir les revolucions del centrifugat al mínim necessari. També hem observat que el 44% dels microplàstics s’alliberen durant els primers 5 rentats d’una peça. Per això, un rentat preventiu abans de comercialitzar-la podria minimitzar la seva emissió. També és clau plantejar-nos si cada rentat ha de ser intens: si no cal eliminar taques, baixar les revolucions ajuda a reduir l’alliberament de microplàstics.
Com s’ha identificat la presència de contaminants emergents en les aigües residuals de les bugaderies industrials? Hi ha algun compost que hagi sorprès especialment?
Hem detectat tres grans tipus de contaminants emergents: medicaments, drogues d’abús i desinfectants, sovint provinents del sector sanitari. Ens ha sorprès especialment la presència elevada de paracetamol, antibiòtics i antiinflamatoris, especialment els d’ús veterinari.
Com arriben aquests contaminants a la roba? Hi ha sectors amb més risc de contaminació?
La principal via d’entrada és la roba dels treballadors sanitaris, que pot contenir restes de substàncies químiques. Aquestes substàncies acaben als sistemes d’aigua residual un cop la roba és rentada. Per tant, sectors com l’àmbit mèdic o veterinari tenen un risc més alt de transferència d’aquests compostos.
Quines conseqüències ambientals o per a la salut podrien tenir aquests contaminants si no es tracten adequadament?
Els microplàstics, per la seva mida, es dispersen fàcilment pel medi i encara no tenim estudis epidemiològics concloents sobre els seus efectes a llarg termini. També sabem que els contaminants emergents, especialment els que procedeixen de medicaments, poden generar resistència bacteriana, tot i que encara no sabem l’abast real d’aquest fenomen.
Com afecten els microplàstics i els contaminants emergents al funcionament de les plantes depuradores d’aigua?
Actualment, la seva aportació és negligible en relació amb els paràmetres convencionals de les depuradores. Tanmateix, s’està treballant en una nova directiva europea que podria obligar a tractar els contaminants emergents. Encara és una categoria massa genèrica, i cal aprofundir-hi més per definir-ne els protocols de tractament.
