Va ser la primera dona operària de manteniment de col·lectors a Depuradores d’Osona. Hem parlat amb ella sobre com va superar els prejudicis inicials, l’evolució de la presència femenina en el sector i com ha aconseguit fer-se un lloc en un àmbit tradicionalment masculí.
Quin any vas començar a treballar a Depuradores d’Osona?
1 de setembre de 2003, amb 19 anys, era la segona feina que tenia, la primera “seriosa” que vaig tenir. Havia estat treballant en una botiga de queviures per pagar-me el carnet de conduir i els estudis, però aquesta feina era la primera vinculada al que estava estudiant.
Per què vas començar a treballar en aquest sector? Què et va portar a fer-ho?
Era un món al que em volia dedicar. Estava estudiant química ambiental a Vic i un dels meus professors em va recomanar per entrar a treballar a Depuradores d’Osona, el millor és que ja havia tirat el Currículum pel meu compte.
Quines van ser les primeres impressions a arribar a una feina tradicionalment masculina?
Ja em van avisar que hi hauria feines més físiques. Jo vinc de pagès i estic acostumada, de fet no coneixia altra cosa. Volia treballar en aquest sector i en tenia moltes ganes, a més vaig tenir la sort de trobar bons companys en els meus inicis.
Quines eren les condicions laborals en aquell moment? Han canviat molt respecte actualment?
Quan vaig entrar l’equip de col·lectors ajudàvem a mecànics, a paletes, ajudàvem a instal·lar bombes, érem una mica el comodí. Ara ja fem moltes més inspeccions i la feina és més específica. He fet de tot i m’he adaptat a tot. Com que vaig entrar jove vaig ser capaç d’enfrontar-me a qualsevol feina que em demanessin, encara que no tingués tant a veure amb el que faig ara. A mi el que m’agrada és ajudar sobre el terreny, i això ho he fet sempre, d’ençà que vaig entrar.
Vas trobar resistència o prejudicis per ser una de les primeres dones en aquest àmbit?
Hi havia cert recel, sobretot entre els treballadors més veterans. Em miraven malament, no per jove sinó per dona. Per exemple, vaig trobar certa resistència entre els treballadors les empreses externes. Alguns portaven especialment malament que una noia tan jove els hi manés feina. Però bé, algunes d’aquestes persones, sobretot en els meus inicis eren d’una generació que havien rebut una educació que ara ja està antiquada.
Com van reaccionar els companys de feina en aquell moment?
Tan manteniment com operaris de planta em van acollir molt bé. D’algun veterà vaig rebre algun comentari que avui dia li podria portar problemes.
Hi ha hagut algun moment especialment difícil en què hagis sentit que t’havies de demostrar més que els teus companys?
N’hi ha hagut prou amb fer el que tocava. Costa més demostrar que simplement fer-ho bé. A qui més em va costar convèncer va ser a casa, que no va acabar d’entendre per què havia escollit treballar envoltada d’homes.
Has vist una evolució en la presència de dones en el sector de les depuradores?
A l’època en què em van contractar la situació va ser una mica estranya per què hi havia voluntat d’incorporar dones a l’empresa en rols on hi havia molts homes però faltava preparació. Al principi m’havia de canviar al laboratori perquè no hi havia vestuari femení.
De manera orgànica, al llarg dels anys la gent es va anar adaptant, per exemple, quan em vaig quedar embarassada em van donar molt de suport, sobretot des dels meus comandaments directes.
A poc a poc han anat entrant dones a l’empresa. Quan vaig entrar hi havia tres companyes que treballaven al laboratori i una operària que hi havia a Torna quan vaig entrar. Any a any es van anar incorporant dones a l’equip i l’empresa ha anat adaptant-se a aquesta realitat.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Estar a l’aire lliure, és una feina variada i em dona flexibilitat. Em puc organitzar com vull i em permet ser molt autònoma en el dia a dia. Ho agraeixo.
Mires enrere i et sents pionera? Com et fa sentir això?
Estic orgullosa d’haver treballat en aquest món, però no m’hi sento. He trencat barreres a casa, més que a la feina. El que m’agrada saber és que gràcies a com ha evolucionat tot si ara entra una noia en una situació similar a la que vaig entrar jo el 2003 se sentirà molt més acollida.
Què és el que més valores de treballar a DOSL?
Valoro molt les condicions que tenim pel que fa a la conciliació, per exemple. Estic contenta en general, però això és molt important. Si tinc una urgència amb els meus fills puc marxar per exemple, poder tenir el temps és un gran avantatge. He tingut la sort que la meva feina s’ha anat cenyint a la inspecció de col·lectors i cada vegada faig menys feines físiques, que després de més de 20 anys el cos ho nota.